Beques d’estudi

 

L’Institut Confuci de la Universitat de València té a la disposició dels estudiants del mateix institut, el suport per a la sol·licitud d’una Beca per a estudiar a Xina. D’una banda, està la beca del Govern Xinés i, per una altra banda, tenim la beca de l’Institut Confuci.

A continuació, tenim una petita crònica d’un dels nostres alumnes becats que, actualment, es troba a la ciutat de Changchun, al nord-oest de Xina.

LA MEUA EXPERIÈNCIA COM A ESTUDIANT ESTRANGER EN LA NORTHEAST NORMAL UNIVERSITY

ALUMNE:  JORGE MANUEL BARBERA ROVIRA

 Jorge

Com a alumne becat per l’Institut Confuci de València, aquest any he tingut l’oportunitat de poder estudiar un curs de xinés d’un any de durada en la Northeast Normal University de la ciutat de Changchun (província de Jilin).

La Northeast Normal University de Changchun és una de les universitats d’ensenyament de xinés més prestigioses del país: forma cada any a 15.000 estudiants de tot el país i a uns 300 estudiants estrangers, tant als màsters i postgraus com en l’ensenyament de l’idioma xinés.

En aquests moments, acabem de terminar el primer quadrimestre lectiu i he de dir que, en línies generals, estic plenament satisfet, tant per les classes rebudes com per l’ambient i la companyonia que es respira a la universitat i a l’escola d’alumnes estrangers. A causa de la gran quantitat d’estudiants, les seues nacionalitats i els diferents nivells de xinès amb els que compten cada alumne, les classes es divideixen en diversos grups segons el nivell, la qual cosa permet tenir grups reduïts d’uns 10 a 15 alumnes per classe. Particularment, a la meua aula hi ha uns 15 alumnes de procedències tan diverses com Espanya, Corea del Sud (la gran majoria dels alumnes estrangers de NENU són d’aquest país, per la proximitat geogràfica), Corea del Nord, Japó, Rússia, Cap Verd o Turquia. A més, aquesta unió de nacions obliga a que l’únic idioma possible i comú en les nostres converses siga el xinés mandarí, la qual cosa facilita l’assimilació de les noves paraules així com millorar les relacions entre nosaltres.

El dia al dia a l’escola és molt similar al de qualsevol altra universitat espanyola, amb alguna particularitat, ja que a diferència de les universitats espanyoles, a Xina es tendeix a residir dins del campus i les relacions que s’estableixen entre estudiants són, si més no, més intenses.

Cada matí s’imparteixen 3 hores de classe de 4 assignatures diferents, amb un descans entre dos assignatures. La diferenciació entre assignatures permet una major especialització i una millor assimilació de l’idioma. Així, al meu cas, tenim assignatures de vocabulari, conversa, audició, lectura i gramàtica. Evidentment, totes les matèries les imparteixen professors natius altament qualificats i sense emprar un altre idioma més que el xinés.

Un altre gran avantatge d’estudiar ací és que s’imparteixen les classes amb el “mètode xinés”, és a dir, l’alumne prèviament ha de preparar la classe a consciència i, en finalitzar aquesta, ha de repassar i preparar la lliçó següent. En cas contrari, la velocitat i el ritme amb que s’imparteixen les classes impedeix que l’alumne puga seguir-les amb facilitat, sentint-se a més aclaparat per la rapidesa amb la qual alumnes coreans o japonesos assimilen l’idioma xinés (per raons culturals òbvies). Això obliga als alumnes occidentals a “posar-se les piles” i a preparar les classes prèviament, fet al que potser no estiguem acostumats a Europa.

Al finalitzar les classes, els alumnes ens dirigim normalment a les cantines, que estan obertes pràcticament tot el dia i on es pot apreciar l’enorme devoció que tenen els xinesos cap al menjar. Després d’aquest, queda tota una vesprada lliure per a poder estudiar, realitzar intercanvis d’idioma amb alumnes natius xinesos, practicar esport, veure sèries o pel·lícules en xinès, passejar i conèixer la ciutat.

Particularment a Changchun, existeixen dos condicionants que, a priori, podrien resultar un inconvenient però que vists des d’una altra perspectiva resulten ser, fins i tot, un gran avantatge per a l’estudi del xinès:

Per una part, Changchun no és una ciutat especialment prodiga en monuments o llocs d’interès per al turista de carrer, ja que té una curta història en la qual el més remarcable potser siga haver sigut la capital de l’estat títere de Manchuguo durant la invasió japonesa entre 1931 i 1945. Així, la ciutat és una vasta extensió (similar a la de Madrid) de blocs i habitatges d’estil soviètic en la seua majoria, amb enormes àrees industrials en la perifèria, fonamentalment dedicades a l’automòbil (coneguda com la “Detroit de Xina”, fabrica el 10% de la producció nacional d’automòbils), cosa que no la fa especialment atractiva als ulls del forà.

Per altra part, Changchun sofreix intensos i freds hiversn des de finals d’octubre fins a març, amb temperatures gèlides que poden assolir els 25 graus sota zero, la qual cosa impedeix qualsevol tipus d’activitat lúdica a l’aire lliure. Curiosament la ciutat no fa honor al seu nom “Eterna Primavera”, i els estudiants sovint fem bromes i diem que, en realitat, el nom en xinés és una errada i hauria de ser “Eterna espera de la Primavera”. Aquests dos factors fan que l’alumne d’alguna manera es vegi “obligat” a passar més temps estudiant i, a la llarga, suposa un avantatge per a l’aprenentatge i assimilació de coneixements.

Una altra particularitat de Changchun és que, a diferència d’altres ciutats més populars com Beijing o Xangai, ací amb prou feines hi ha estrangers fora de les universitats, i menys encara europeus, per tant qualsevol ocasió en la qual hem de conversar amb la població local es converteix en una oportunitat per poder practicar l’après. I és precisament en la calor de la seva gent on resideix la bellesa d’aquesta freda i llunyana ciutat.

loading